La FE-CCOO demana inversió en educació i compromís en els protocols i ràtios

    La Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres de les Illes Balears (FE-CCOO IB) mostra la seva preocupació i rebuig front les mesures proposades des dels Ministeris de Sanitat i d’Educació i FP de cara a planificar la tornada als centres de manera segura i saludable. Considerem un despropòsit augmentar les ràtios dels grups i relaxar les mesures de seguretat, considerant únicament un escenari massa favorable de la situació sanitària.

    11/06/2020.

    Respecte les noves ràtios i distàncies de seguretat, assenyalar que venim arrossegant una manca d’infraestructures educatives a les Illes que no possibiliten l’organització ideal de 15 alumnes per aula, ni tan sols augmentant a 20 alumnes per aula. Parlar de “grups de convivència estable” és una justificació de la reducció de les distàncies i d’augment de les ràtios. Hem de tenir present que aquests “grups de convivència estable” tendran una vida fora del centre escolar. Cal tenir en compte que s’han produÏt contagis entre infants quan s’han reprès les classes en altres països quan han iniciat el retorn a l’educació presencial. Per això, no podem escatimar en les mesures de prevenció perquè són l’única eina que tenim a hores d’ara per lluitar contra la propagació del virus.

    Avui per avui, els centres educatius de les nostres illes tenen les ràtios d’aula per damunt de la mitja estatal i fa temps, degut al creixement poblacional, no compten amb espais comuns per descongestionar les aules. Menys encara a costa de segrestar espais propis d’aules-matèria com és el cas de les aules de Psicomotricitat/Educació Física, per posar un exemple. En molts de casos aquestes aules es troben a barracons (mòduls prefabricats) que sempre hem denunciat que s’han d’eliminar o almanco reduir.

    Erem conscients que les mesures de distància entre els alumnes implicava tenir una capacitat d’espai que és inviable en la nostra comunitat. Potser comenci a ser hora de que la tímida inversió del 3% del PIB que assigna el govern autonòmic a Educació, augmenti considerablement per poder corregir el que aquesta pandèmia ha tret a la llum; la infradotació en instal·lacions, en tecnologia, en recursos i en docents té, i tindrà, un cost per a la societat. Tampoc els successius governs autonòmics dels darrers anys s’han pres la molèstia d’apropar-se a les recomanacions que el propi CEIB va fer en els seus informes sobre l’estat de l’educació a les nostres Illes: més inversió en infraestructures, ràtios més baixes per poder donar resposta a les necessitats educatives i dotació de més docents, entre d’altres.

    Pel que fa als protocols de neteja cal recordar que els centres educatius no disposen de tècnics per tal d’elaborar aquest protocol a què fa referència el Ministeri, és per això que cal informació per part dels tècnics de prevenció de riscos laborals de la Conselleria i negociació dins els comitès intercentres de seguretat i salut per tal de concretar els protocols. Pensem que no té sentit que cada centre ho assumeixi, donat que aquesta competència correspon als Ajuntaments i/o les Conselleries, són aquestes qui haurien de redimensionar la plantilla de neteja. Més si tenint en compte que les Autoritats Sanitàries estableixen que els protocols de neteja i desinfecció (tant a nivell general com personal) són un element imprescindible, degut a això, des del nostre sindicat valorem les mesures plantejades per a la desinfecció del centres i espais comuns com a insuficients.

    A més, considerem que la responsabilitat de la gestió de les mesures de prevenció, higiene i salut no és competència dels equips directius, aquesta tasca hauria de recaure en professionals, en tècnics de prevenció i riscos que tenen la formació i coneixements necessaris per assegurar la correcta aplicació dels protocols segons les característiques pròpies de cada centre.

    Insistim en la necessitat del diàleg i la negociació necessària per minimitzar l’impacte de la tornada a les aules, és per això que posem en dubte que aquestes mesures low-cost siguin una garantia de seguretat i salut. Amb tot, reiterem la necessitat d’invertir en la millora d'un sistema educatiu que ja es trobava mancat de recursos i que ara afronta una emergència educativa. La part que pertoca a les Balears dels 2000 milions, destinats a Educació pel govern central, serà ridícula per dotar-nos de les mesures d’higiene i seguretat necessàries, remodelar espais i reforçar les plantilles de docents per permetre els desdoblaments dels grups i la presencialitat amb garanties, especialment dels més petits.

    El setembre vindrà i també l’inici del curs escolar, no serà per la manca d’esforç dels docents ni de les treballadores dels servei de neteja, ni per els PAS que hi hagi rebrots de la pandèmia, per tant no es podrà responsabilitzar els centres que la mesura més bàsica, -el distanciament físic-, no es pugui dur a terme en molts centres educatius que assumeixen un nombre d’alumnes molt superior per el que estaven inicialment dissenyats.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.