CCOO continuarà treballant per a la consolidació i estabilització de l'ocupació pública, contra la precarietat i per l'ampliació de les plantilles

    Analitzam la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, coneguda ahir, sobre els assumptes C-103/18 i C429/18 (acumulats) sobre abús o frau en la contractació.

    20/03/2020.

    En el dia d'ahir hem conegut una Sentència del TJUE sobre abús o frau en la contractació en l'àmbit de les administracions públiques. En una primera anàlisi passem a extreure i detallar el més significatiu d'aquesta sentència.
    Abans d'exposar-vos els termes de la sentència, una vegada més volem reiterar el nostre compromís amb l'estabilitat del personal interí i temporal, sempre atesos els llits legalment establerts per a no frustrar el que ha de ser el mecanisme que acabi d'una vegada per sempre amb aquesta situació de precarietat.

    La sentència, coneguda en el matí d'avui, no llança diferències substancials respecte d'altres precedents sobre idèntica matèria. El seu contingut, en essència, és el següent:

    • La clàusula 5 de l'Acord marc sobre treball de durada determinada no imposa als Estats membres una obligació general de transformar en contractes per temps indefinit els contractes de treball de durada determinada, sense perjudici de l'obligació de comptar amb una altra mesura que resulti efectiva per evitar o sancionar la utilització abusiva de successius contractes temporals.
    • Remet als òrgans jurisdiccionals nacionals l'examen tant de l'existència d'abús, com de la mesura sancionadora que, si escau, procedeixi. Aquest pronunciament ja va tenir reflex en les sentències de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem de setembre de 2018. Cal recordar que en la STS de 26 de setembre de 2018, dictada en el Recurs 1305/2017 -cas Castrejana López-, ja es va dir que el remei a l'abús –constatat i provat- de la temporalitat del personal funcionari interí no és la conversió en indefinit no fix ni cap altra figura anàloga pròpia de la jurisdicció social, sinó que el manteniment de la relació funcionarial. Convé recordar que l'Alt Tribunal no es va pronunciar sobre la procedència o no d'indemnització en el moment de la sentència en el cas concret, argumentant que els danys degueren invocar-se en el procés i estar lligats al produït per la situació d'abús, havent d'acreditar-se el mateix. En idèntics termes es va pronunciar la Sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem 1425/2018 -cas Martínez Andrés-, també de 26 de setembre, en aplicació de l'art. 9.3, in fini, de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut. El que resulta evident és que, mancant una concreta sanció aplicable en el nostre marc normatiu nacional, una vegada constatat l'abús constant la prestació de serveis, cal nuar a aquell una sanció específica, prou dissuasiva per a l'administració com a ocupadora, que sens dubte s'orienta a una concreció econòmica.
    • El fet que l'empleat hagi consentit successius contractes no priva a aquests de la consideració del seu caràcter abusiu, la qual cosa troba total encaix amb la construcció del Dret del Treball, que s'articula sobre la base de la posició de feblesa de les persones treballadores respecte de l'ocupador i d'això es fa ressò el TJUE en afirmar que “a causa de la seva posició de feblesa respecte de l'ocupador, pot ser víctima d'una utilització abusiva, per part d'aquest, de relacions laborals de durada determinada successives” de tal manera que “encara que l'establiment i la renovació d'aquestes relacions laborals s'hagin consentit lliurement, podria dissuadir al treballador de fer valer expressament els seus drets enfront de l'empresari”.

    Com a conclusió, des del Area Pública de CCOO, exigim al Govern i al conjunt d'administracions públiques, responsabilitat, compliment dels acords, reconeixement de tota l'experiència i professionalitat del personal que es troba en aquesta precària situació, absolutament aliè a la seva voluntat, així com, una vegada hàgim superat l'estat d'alarma a conseqüència de la propagació del COVID-19, s'agilitin tots els processos selectius, amb especial atenció als d'estabilització i consolidació en l'ocupació, que han d'ajustar-se a la situació d'excepcional, a diferència de les ofertes d'ocupació pública ordinàries.

    Igualment instem que es posin en marxa, d'una vegada per sempre, les mesures dissuasives i sancionadores per evitar l'abús o frau en la contractació, que ha de comportar a més la sanció i responsabilitat dels gestors públics que la incompleixin.

    Finalment, instem igualment al Govern a escometre els plans d'ocupació necessaris per recuperar l'ocupació pública perduda, posar en marxa les mesures necessàries per evitar la disminució de l'ocupació pública a conseqüència de les jubilacions per l'envelliment de les plantilles i reforçar els serveis públics, que s'han vist, ara més que mai, imprescindible per garantir els drets a la ciutadania.

     

    23-03-2020

    NOTA COMPLEMENTÀRIA A LA VALORACIÓ de la SENTÈNCIA TJUE, DE 19 DE MARÇ DE 2020, DICTADA EN ELS ASSUMPTES C‐103/18 I C‐429/18 (ACUMULATS) sobre abús o frau en la contractació.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.